Una herència política

El meu pare, el meu avi i el meu tiet, van estar involucrats en política durant la Segona República i recordo, com si fos avui, que em deien que mai m’hi dediqués. El meu avi Gregori, va viure en primera persona la Guerra Civil, des del bàndol republicà. Recordo que sempre em costava molt que m’expliqués les seves batalletes al front militar, però amb el pas del temps, sent tossut i perseverant, li anava estirant la llengua. El meu tiet, Joan Rius Vila, va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet i un ferm activista polític. El tiet Joan, era un enamorat del país i m’encantava passar llargues estones parlant de política amb ell. Per últim, del meu pare només puc dir, amb molt d’orgull, que va ser el responsable de l’enorme estima que sento tant per l’Hospitalet, com per Catalunya. Les vivències de tots tres, van ser les de la persecució i repressió durant els complicats temps de la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura, però sortosament els meus temps serien molt diferents.

A mi, la política, sempre m’havia agradat i, potser influenciat pel moment de canvi amb l’arribada de la democràcia o la tendència dels adolescents de sempre dur la contrària, vaig decidir entrar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya. En aquell espai polític, obertament independentista, vaig compartir el meu temps amb altres joves activistes. Alguns d’aquests companys de joventut han estat màxims dirigents de la política catalana, com l’hospitalenca Meritxell Borràs, entre molts d’altres. Amb la Meritxell i un gran grup de joves adolescents vam fundar el col·lectiu de la JNC de l’Hospitalet.

Després de deixar la militància a la JNC, el 1996, vaig començar a militar a Convergència Democràtica de Catalunya a l’agrupació local de l’Hospitalet. Vaig prendre aquesta decisió perquè considerava que aquest partit era la millor eina per avançar tant socialment, com nacionalment, que per mi són les dues ànimes indissociables del partit. Dins del partit, vaig ser Secretari d’Organització del 2000 al 2004 i President Local del 2004 al 2008. El 2008 vaig ser escollit com a President Comarcal de Convergència de l’agrupació de l’Hospitalet- Cornellà.

Paral·lelament, al 2004, vaig ser un dels fundadors de la Coordinadora d’Associats per la Llengua Catalana (CAL) de l’Hospitalet. I, des del 2012, sóc membre de la territorial de l’ANC de l’Hospitalet.

Des de l’octubre del 2016, i arran de la creació del Partit Demòcrata de Catalunya (partit que va néixer com un projecte per poder donar continuïtat als valors demòcrates, humanistes, catalanistes i europeistes de Convergència i, alhora, com la necessitat de remarcar el posicionament independentista del partit i la seva aposta per ser un partit totalment transparent) vaig ser escollit vicepresident de la vegueria formada per les comarques de Barcelona.

Dins la meva trajectòria política també tinc el gran honor de ser regidor a l’Ajuntament de l’Hospitalet des del 2011 i a partir de novembre del 2014, ser el portaveu del grup municipal de Convergència, ara PDeCAT, a l’Ajuntament de la meva ciutat.

En definitiva, la meva vida sempre ha estat lligada profundament a la política catalanista. Tot i això, sempre he entès la política com un afer diferenciat de la meva vida professional i mai he deixat de formar-me i treballar en el meu àmbit professional.