Carta als nostres cavallers empresonats

No sé si ho hauré calculat bé. En aquesta era digital se’m fa una mica difícil el poder calcular quants dies triga en arribar una carta de l’Hospitalet a Estremera o a Soto del Real, a més, no m’acabo d’acostumar a enviar cartes a persones innocents que d’una forma totalment injusta són a presó.

El fet és que vull que estiguis llegint aquestes línies el dia de Sant Jordi. Així que si ho he fet bé: feliç Diada de Sant Jordi i feliç sant! I, si no ho he fet bé i avui no és Sant Jordi: doncs permet-me que et demani el petit favor de dissimular i traslladar-te, amb mi, al 23 d’abril.

I és que per mi és molt important que pugueu rebre aquesta humil mostra d’afecte en un dia tan important, tan sentit i tan nostrat com és aquest.

Aquest és el primer Sant Jordi que passeu a la presó i desitjo amb totes les meves forces que també sigui l’últim.

Per mi, el dia de Sant Jordi sempre ha estat un dels dies més especials de l’any (suposo que, per tots els que ens diem Jordi, aquest és un d’aquells dies senyalats al calendari) però aquest any tot és diferent perquè ens falteu vosaltres, les persones que ho heu donat tot per la nostra llibertat i la nostra dignitat com a poble i com a país.

I si és diferent per nosaltres, els que som a fora, no puc ni tan sols imaginar-me com ha de ser pels que sou injustament (deixa’m que ho torni a dir) a dins.

Avui, la gent del PDeCAT de l’Hospitalet muntarem, com cada any, les nostres paradetes de venda de roses al carrer. Aquest any, però, el significat de la nostra paradeta va molt més enllà de les nostres ganes de continuar formant part de les tradicions i de la cultura que enforteix el nostre poble, aquest any el significat de la nostra paradeta és groc, és reivindicar la vostra llibertat.

Avui us pensarem i enyorarem molt. A totes hores. A cada rosa groga i a cada llacet.

Per això, avui també ens toca ser presents al carrer i continuar treballant incansablement perquè res del que està passant ara mateix passi a formar part de la normalitat i perquè, ben aviat, puguem tornar-vos la llibertat que mai hauríeu d’haver perdut.

Avui comença la segona part de la llegenda de Sant Jordi. La part on és tot el poble qui acaba amb el drac que té segrestat als nostres cavallers.

Amb estima,

Jordi Monrós

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s