Qui riu l’últim…

A ulls dels catalans, els darrers mesos de política espanyola han pogut ser un déjà vu de l’odissea que es va viure Catalunya fins a arribar a formar el govern del President Puigdemont. Des d’Espanya, el procés català per formar govern va ser durament criticat i utilitzat com objecte de mofa per la majoria de partits espanyols. Ara, un cop sabem el trist final de la XI legislatura espanyola en democràcia, només penso en dues paraules: FRACÀS i DECEPCIÓ.

Mentre a Catalunya vam tenir diverses mostres de prevalença del sentit d’Estat per sobre del benefici partidista, l’immobilisme espanyol ha deixat a l’estacada a milions d’electors. Els garants de l’Estat espanyol, han sigut incapaços de gestionar les majories que les urnes els hi van donar i d’entendre el missatge clar que els hi va donar la ciutadania, les majories absolutistes s’han acabat. Populars, socialistes, ciudadanos i podemites, han dedicat aquests quatre mesos a preparar el que per alguns ja era una evidència des de l’inici de la legislatura, al juny tornaríem a tenir eleccions.

Per altra banda, mentre els quatre partits amb més vots es barallaven i convertien el Congreso en un plató de televisió, el govern de Rajoy es dedicava a fer la seva. Quatre mesos de desgovern en funcions que no ha comparegut en cap moment en seu parlamentària per donar les explicacions que se’ls hi exigien. Però clar, seguint el seu criteri, un govern en funcions no ha de rendir comptes amb ningú. Vull recordar que aquestes persones es consideren “demòcrates”, tot i que jo entenc la democràcia com quelcom diferent del que ha passat durant aquesta legislatura.

Aquests quatre mesos de desgovern, de discursos populistes en platós parlamentaris i d’acords ficticis que no arribaven enlloc, han servit per a una única cosa, la desafecció encara més gran de la població envers la política. Ara, tornem a estar convocats a les urnes per escollir el mateix que vam triar al desembre de l’any passat. El resultat, crec que tornarà a ser evident per tots…

En definitiva, els catalans podríem fer tal com diu la dita però, per respecte a la ciutadania espanyola, que no als líders polítics espanyols, no és el moment de riure millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s